Durant aquest any 2008 coincideixen un conjunt d’esdeveniments de gran importància pel que fa a augmentar el coneixement que tenim del planeta que ens suporta. En efecte, i en primer lloc, se celebra el cinquantenari de l’Any geofísic internacional (1957-58), any que va significar un impuls notable per totes les Ciències de la Terra (la sismologia, la meteorologia i climatologia, l’oceanografia, etc.) i en molts casos un salt espectacular en la recerca en aquests camps. Aquell programa de recerca produí una gran quantitat de dades, i provocà l'inici de diversos sistemes i estacions de mesura de variables geofísiques. Entre molts d’altres, la cèlebre “corba de Keeling” que mostra el creixement continu, però oscil·lant, del contingut de diòxid de carboni a l’atmosfera, és una conseqüència d’aquell any geofísic internacional.

En segon lloc, estem de ple dins l’Any Polar Internacional, que s’estén des del març de 2007 fins el març de 2009, per tal d’incloure dos estius i dos hiverns de cada hemisferi. Aquest any polar és en realitat un gran programa científic que se centra en les dues zones polars: l’Àrtic i l’Antàrtida. Organitzat conjuntament pel Consell internacional per la Ciència i per l’Organització Meteorològica Mundial, desenvoluparà més de 200 projectes involucrant milers de científics de més de 60 països. Els objectius de la recerca inclouen aspectes físics i biològics de les zones polars, però també aspectes socials. Així, la constatació dels canvis que s’estan produint en la coberta de gel i de neu de les zones polars, així com també en el permafrost; les importants interaccions que existeixen entre fenòmens que s’originen en els pols però que podrien afectar tota la terra, com ara els canvis en els corrents oceànics provocats per una ràpida fosa de gel; les vulnerabilitats dels habitants de les zones polars, que són diversos milions de persones; la descoberta i la comprensió del comportament dels organismes que viuen en condicions extremes, tots són motius més que suficients per justificar aquest gran esforç investigador.

Finalment, l’Organització de les Nacions Unides ha declarat aquest any (de fet, el trienni 2007-2009) com a Any Internacional del Planeta Terra, declaració que té com a objectiu promoure el desenvolupament sostenible de la societat global mitjançant el coneixement i la divulgació de les Ciències de la terra. Es reconeix doncs que hem entrat en l’Antropocè, era en la que la espècie humana passa a ser el principal factor modificador de la dinàmica planetària, cosa que també s’ha establert ben diàfanament en el recent informe (de l’any 2007) del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, on s’indica sense dubtes que l’activitat humana és el principal motiu de l’escalfament global que ha tingut lloc des de la revolució industrial, i més clarament, en els darrers 40 o 50 anys. En base a aquests fets, l’Any Internacional del Planeta Terra planteja que només la difusió pública, l’educació i l’ensenyament racional de les matèries relacionades amb les Ciències de la Terra ajudaran que la societat actual afronti amb esperances el futur de la Terra.

Així doncs, aquest triple marc de fets relacionats amb el coneixement del nostre planeta justifica sobradament la programació d’aquesta exposició, que per altra banda també és comprensible que s’esdevingui a la Universitat de Girona, on es desenvolupen diversos estudis relacionats amb la sostenibilitat (la llicenciatura en Ciències Ambientals, el Màster en Medi Ambient, el Programa Oficial de Postgrau en Ciències Experimentals i Sostenibilitat) i on diversos grups de recerca centren la seva investigació en camps afins a les Ciències de la Terra. Us convidem doncs, a passejar per aquesta exposició i... a viure la Terra.

Dr. Josep Calbó i Angrill
Departament de Física
Universitat de Girona